REFRANYS

DÉU I EL DIABLE
  • Pot més Déu tot sol que de diables tot un vol.
  • Quan el diable parla permís té de Déu.
  • Tanmateix, el Diable el va fer Déu. 
  • El Diable tanca les portes i Déu les obre.
  • Allò que Déu guarda el dimoni no ho toca.
  • Val més un pa amb Déu que amb el dimoni deu.
  • Nostre Senyor fa coses cada dia que el Diable no les faria.
  • Quan el Diable vol, sants no hi po­den.
  • Quan Nostre Senyor dona farina, el Diable amaga la coixinera.
  • L'Ar­càngel Sant Miquel, que té el Diable sota peu.
  • El Diable no té part amb Déu.
EL PODER DEL DIABLE
  • Poder, saber i haver les tres dents del Diable.
  • El Diable sap més per vell que per diable.
  • El Diable, quan és vell, sap més per experièn­cia que per consell. 
  • Déu va treure al Diable el poder, però no el saber.
  • El Diable va perdre les gales, però no les ales.
  • Qui no creu en Déu, creu en el Diable.
  • Qui ven la fe, compra l'Infern.
  • Els ossos per Déu, la carn per al Diable. 
EL DIABLE I L'ESGLÉSIA
  • Bé està el Diable per a fer creus.
  • Com més a la vora de l'altar, més a la vora del Dimoni.
  • Darrere la creu s’hi amaga el Diable.
  • Entre la creu i l'aigua beneita, hi balla el Diable.
  • Beat d'església, diable de casa.
  • Sant pel carrer, i el Diable a casa.
  • La creu als pits, i el Diable als dits.
  • Els rosaris a la mà, i el Diable a la butxaca.
  • Els rosaris al coll, i el Diable al cos.
  • Tern, companyia de l'Infern.
  • L'Infern està enrajolat de coronetes de capellans.
  • El Diable, quan és vell, es fa ermità.
  • El Diable, cansat de carn, es va fer frare.
  • El Diable, de vell, passava el rosari.
  • El que no farà un frare, no ho farà un diable.
  • El Diable part tindrà en qui no creu en Déu i a missa va.
  • Qui predica el que no creu treballa pel Dimoni.
  • Dimecres de cendra que el Diable et prenga.
L'ENGANY
  • Déu va inventar les balances i el Diable la romana.
  • Quan el Diable va a jugar, mira que et vol enganyar.
  • Quan el Diable va a resar, senyal que et vol enganyar.
  • Quan el Diable vol enganyar, molt matí s'ha de llevar.
  • El Diable sap donar bon dinar i mal sopar.
  • L'Infern és terra calenta.
  • Quan el Diable estén la capa, per un costat tapa i per l'altre destapa.
  • Perquè el Dimoni la poma va ponderar, Eva se la va menjar.
  • El Dimoni promet guardar un secret i de seguit el descobreix.
  • La mentida és filla del Diable.
ELS DINERS
  • El diner és cagat del Diable.
  • El diner va inventar-lo Llucifer.
  • Si no existís el diner, el Diable no tindria tanta feina per fer.
  • Hisenda de molts, el Diable se l'emporta.
  • Hisenda d'estola, el Diable la vola.
  • Diner que se n'ha anat i no ha tornat, el Diable se l'ha emportat.
  • Diners i dimonis són temptadors. 
  • El que és mal guanyat el Diable s'ho emporta.
  • El ben guanyat el Diable s'ho emporta; i el mal guanyat, a l'amo i tot.
L'AVARÍCIA
  • L'avarícia té cara de diable.
  • A l'arca de l'avar, hi jau el Diable.
  • A la bossa de l'avar, el Diable hi fa forat.
  • Qui troba i no vol donar, el Dimoni el va a cercar.
  • Béns de molts, guanys del Diable.
  • Quan plora l'hereu, riu el dimoni.
  • El Diable és gran amic de l'home ric.
  • El Diable no menja fruita del seu hort, en menja dels altres.
  • Jo pel teu i el Diable pel meu.
  • Nosaltres pel dels altres i el Diable pel nostre.
  • Cada u el seu i el Diable no hi té res a veure.
  • Al qui no dona i pren el Diable el duu a l'Infern.
  • Qui busca el dels altres, ve el Diable i li pren lo seu.
  • Qui els pobres bandeja, l'Infern ha guanyat.
  • El Diable s'emporta els majorals que no deixen menjar els viatgers.
ALMOINES
  • Béns de campana, Déu els dóna i el Diable els escampa.
  • El qui presta el que ha de menester, el Diable se'n riu d'ell.
  • Quan el pobre dóna al ric, el Diable se'n riu un xic.
  • Donar al qui té prou és fer caritat al Diable.
  • El donat, el Dimoni s'ho ha emportat.
  • Qui dóna i pren se'n va a l'Infern.
  • El que cau a terra és del Diable.
ROBAR
  • Qui pren va a l'Infern.
  • Si de maljust ve l'anyell, el Diable s'enduu la pell.
  • El Diable ensenya a robar però no a amagar.
EL MATRIMONI
  • El matrimoni, cosa del Dimoni.
  • Cada matrimoni té el seu dimoni.
  • Matrimoni sense patrimoni dóna'l al Dimoni.
  • Casament entre joves, casament de Déu; casament entre joves i vells, casament de res; casament entre vells, casament del Diable.
  • Casat de quatre dies, tot són manyagueries; al cap d'un any de matrimoni, arri allí, dimoni!
  • El Diable per tonto el van casar.
  • A la vellesa, el Diable es va casar.
  • Quan van voler mal al Diable, el van casar.
  • El Dimoni i la muller sempre tenen què fer.
LES SOGRES
  • A la creu del matrimoni, la sogra hi fa de dimoni.
  • Com que el Diable no podia ser a tot arreu va inventar les sogres.
  • Disputes de sogra i nora, porten l'Infern abans d'hora.
  • El Diable no m'ha donat dona i m'ha donat sogra.
  • El Dimoni no té sogra i sempre en troba.
LES DONES
  • Les dones són el Diable.
  • On hi ha una dona, hi ha un dimoni.
  • La dona apunta més que el Diable.
  • Dona de bé amb el Diable tracta.
  • A la dona a ballar i a l'ase a bramar, el Diable els ho degué ensenyar.
  • Les dones les van treure de l'Infern per bones peces.
  • Val més estar entre diables que entre dones.
  • De dones, no n'hi ha cap de bona; una que n'hi havia ni el Diable la va voler, de tant dolenta.
  • Dona barbuda que el Diable se l'enduga.
  • Dona peluda el Diable ajuda.
  • Dona sossa i tomàquet sense sal ni pel Diable no val.
  • El Diable no acabarà el que no acaben les dones.
  • El que la dona no fa, el Diable no ho farà.
  • La feina de la dona és la feina del dimoni: fer i desfer.
  • El Diable i les dones tot ho porten al revés.
  • El Diable i les dones sempre en tenen una per fer.
  • La dona dolenta és mig diable.
  • La dona és filla del Diable i peluda com ell.
  • La dona és l'arma del Dimoni.
  • Les dones són cordes del Diable.
  • La dona és la mestressa del Diable.
  • La dona sap una lletra més que el Diable.
  • La dona va tenir el Diable per mestre i ha sortit més sabia que ell.
  • Quan el Diable va anar a estudi va tenir la dona per mestra.
  • Quan el Diable dubta, a la dona pregunta.
  • Les dones fins fan por al Dimoni.
  • On regna la dona, el Diable és el primer ministre.
  • L'Infern és una dona sense govern.
  • On dones no hi ha, el Diable n'hi portarà.
  • Quan Déu es va fer home, el Diable ja s'havia fet dona.
  • Quan el Diable no hi pot, envia una dona.
  • Quan el Diable vol enganyar, es vesteix de dona.
  • Què hi ha pitjor que el Diable? Una dona rampelluda.
  • Qui muda de dona, muda de dimoni.
  • Una vegada que el Diable i la dona van jugar, aquesta el va guanyar.
  • La que de jove es santa, de vella es diable.
EL SEXE
  • Donzella que arriba als trenta tres vegades al dia el Diable la tempta.
  • El galant i la dama, el Diable els inflama.
  • Entre home i dona, hi balla el Diable.
  • Entre fadrinalla, el Diable al mig hi balla.
  • Nostre Senyor va fer el bes i el Diable el demés.
FAMÍLIA
  • Una vegada el Diable va dormir amb sa mare, però dues no.
  • Tres filles i una mare, quatre diables per al pare.
  • A qui Déu no li dóna fills, el Diable li dóna nebots. 
  • Els infants els protegeix el Diable perquè se'ls vol endur grans.
  • Fill que els pares bat té l'Infern guanyat.
AMISTAT
  • Amb l'amic fins la porta de l'Infern, però no fins a dins.
  • Mals companys, del Diable són paranys.
  • Qui amb el Diable va amb diables ha de parlar.
  • Qui amb diables fa llaurada ha de menester bona agullada.
  • Si amb el Diable has de dinar, cullera llarga et caldrà.
  • Saps on jeu el Diable?, als peus de sant Miquel.
  • El Diable em va donar a vós perquè ens perdéssim tots dos.
  • Si al cel no em volen, a l'Infern em preguen.
  • De desagraïts l'Infern n'és ple. I encara en sobren.
  • Qui no agraeix al Diable serveix.
SOLEDAT
  • Al qui està sol, el Diable el tempta.
  • Tothom qui està sol té el Diable per company.
  • Qui parla tot sol, parla amb el Dimoni.
LA NIT
  • A les dotze de la nit, corre el Diable per sota el llit.
  • Creu-me, no vaig de nits, perquè van mals esperits.
  • El Diable corre més de nit que de dia.
  • La roba estesa a la lluna és bandera que crida al Dimoni.
  • Roba estesa al vespre, el Dimoni per la finestra.
  • Roba estesa de nit, el Dimoni sota el llit.
PROFESSIONALS
  • Advocats i procuradors, a l'Infern de dos en dos.
  • Notaris i advocats, a l'Infern tots plegats.
  • L'advocat i el comediant tan aviat fan de dimoni com de sant.
  • Quan el Diable s'ha encarnat, es disfressa d'advocat.
  • Llibre de metge o d'advocat, ni el Diable en treu l'entrellat.
  • Cada plet porta quatre ànimes a l'Infern.
  • Cada vegada que el Diable fa un pet engega un sastre i l'encasta a la paret.
  • El Dimoni amb tres pets va fer els sastres.
  • El sastre que no fa un, el Diable se l'enduu. Tant si en fa com si no en fa, el Diable se l'endurà i al Cel no podrà entrar.
  • Set sastres fan una dona, catorze un testimoni; per posar una firma, en calen cent i el Dimoni. 
  • Al sabater a cantar, al sastre a xafardejar i al barber a xerrar, el Diable els ho degué ensenyar.
  • Sabater que no pica a l'estiu i sastre que no cus a l'hivern que el Diable se'ls endugui a l'Infern. 
  • Sabater que fa entorta el Dimoni se l'emporta. 
  • Sabater que fa nyeu a l'Infern al trobareu.
  • A la vellesa, el Diable es féu barber.
TESTIMONIS
  • Testimonis, dimonis.
  • El que fa de fals testimoni ofici fa del Dimoni.
  • El fals testimoni el paga el Dimoni.
  • Prova de testimonis, prova de dimonis.
  • Déu ens guard de testimonis, que tant falsos com vertaders, tots són dimonis. 
  • Un sol testimoni, no val un dimoni.
BELLESA
  • De jove, fins el Diable era guapo.
  • Si és petitet, fins el Diable és boniquet.
  • No es tan lleig el Diable com el pinten.
  • La por fa més lleig el Dimoni.
  • Allà on hi ha pèl hi ha alegria, i el Diable a sota. 
MENJAR
  • Menja a compliment, i que el Diable el faci el testament.
  • Déu ens envia els aliments i el Diable els cuiners.
  • El Diable no té pa i arma ca.
  • Allioli, menjar del Dimoni.
  • Cols sens oli, deu-les al Dimoni.
  • Les cols de Sant Antoni, mantenen fins el Dimoni.
  • El Dimoni, quan caga, caga bledes.
  • Pa d’ordi, el va fer la fam o el Dimoni.
  • Va dir Sant Antoni que Déu va fer el vi, i la borratxera el Dimoni.
  • Qui pa enceta i no hi fa la creu, el Dimoni se’l fa seu.
  • El qui veu el fonoll i no se’l menja, el Diable el penja.